La crisi quedarà oblidada a partir de l’any vinent. L’Executiu Central ha promès suprimir els ponts. Algú es podria preguntar com travessarem els rius, tant els compostos d’aigua com els fets d’asfalt replet de cotxes, un cop l’Estat posi fil a l’agulla amb aquesta nova mesura. Jo, que segueixo l’actualitat, puc contestar a aquesta pregunta: I què importa això! Si, sense ponts, Europa ens respectarà més. I amb el respecte d’Europa la crisi desapareixerà. I sense crisi tots tornarem a ser rics. Ja ho veieu, així és la política com les matemàtiques.
O es que no recordeu com vivíem de bé fa cinc anys. Teníem ponts com ara, és clar. Però que potser els necessitàvem? No.
Que els fèiem servir? Sí.
Al cap i a la fi, és tonteria tenir alguna cosa i no utilitzar-la. Seria com tenir un aparcament a la Part Alta i tenir-lo buit. O un edifici estil Banc d’Espanya al mig de la rambla i tenir-lo tancat. O una presó de última generació, que faria dubtar al més recte alhora de delinquir, sense moblar i a l’espera que el personal caigui del cel. O una Ciutat Residencial sense residents.
És evident, els ponts quan tots érem feliços, teníem feina i vivíem al Paradís, els fèiem servir. Però, que consti: Per capritx.
Ens hagués dit Europa que la nostre imatge de societat treballadora s’estava tacant per culpa dels ponts i ja faria anys que els hauríem esbotzat tots. Però, tranquils. Més val tard que mai. I si el problema són els ponts ens els carreguem. L’aqüeducte de Ferreres, i tot, tirarem per terra si ens ho demanen.
Perquè al final el que més importa és la imatge. I encara més importa sortir de la crisi. Qui no donaria el braç esquerra per sortir de la crisi, eh? Jo hi sumo el dit petit de la mà dreta, però perquè sóc molt agosarat. Es que en tenim tantes ganes de treure’ns de sobre la maleïda parauleta de cinc lletres!
Portem tants anys capficats amb el tema, que li donem la cartera i les claus de casa al primer que ens assegura que ens traurà d’aquest merder mundial. I sort que li vam donar a aquest senyor amb barba blanca i sopes, eh? Ell sí que ho està fent bé! Ell ja no és el president de l’atur, ni el de la crisi. Ell ens està salvant. Ens treu els ponts, d’acord. Però ho fa només per imatge, perquè en realitat sap que a part dels seus assessors, els seus ministres, els seus banquers i els seus amics, els altres “feina” tindrem per no fer pont cada dia de l’any vinent.
quartaparet 